#eMOVIX contextos espais experiències xarxes perspectives

Apunta't al Fòrum !

24 - 25 novembre 2016, Lleida

Emigració, MOViments socials I Xarxes

Etnografia

Observació participant i entrevistes en profunditat.

Geografia

Sistemes d’informació geogràfica i cartografia.

Informàtica

Anàlisi de Twitter com a finestra per comprendre els canvis en els estils de vida i els processos migratoris.

L’emigrant 2.0

Contextos
Contextos

Aquesta primera part dissecciona els contextos socials, econòmics, polítics i mediàtics que originen i alhora es veuen afectats pel fenòmen de l’emigració juvenil vers l’estranger. El marc general és el de la crisi econòmica, que permea i alhora serveix per explicar aquest procés migratori. Les narratives sobre la crisi tenen un fort contingut valoratiu, en el qual les dades estadístiques de tipus sociodemogràfic i laboral s’entrelliguen amb les representacions de tipus polític i mediàtic. Pel que fa a les dades estadístiques, entre els càlculs restrictius basats en les dades oficials, segons els quals només haurien emigrat uns 40.000 joves espanyols entre el 2009 i el 2013 i els càlculs maximalistes presentats per alguns grups polítics i mitjans de comunicació, els autors dels capítols validen com a xifra més fiable els 218.000 joves calculats per un informe de l’INJUVE. Pel que fa als discursos polítics i mediàtics, l’emigració juvenil pot ser vista com una oportunitat o com un obstacle. Per una banda, el discurs optimista emfasitza les oportunitats, tot parlant de “mobilitat exterior”, “oportunitats de formació”, “intercanvi acadèmic”, “aventura vital”, etc. Per altra banda, el discurs pessimista emfasitza les barreres, tot referint-se al mateix femòmen amb termes com “exili laboral”, “emigració no voluntària”, “joves emigrants sobradament preparats”, “desaprofitament de talent i capital humà”, “migració qualificada”, “fuga de cervells”, etc.

Espais
Espais

Les qüestions espacials són fonamentals en qualsevol procés migratori. L’IEC, per exemple, defineix migrar com: “Anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra, per residir-hi”. Per tant, és clau conèixer tant la intensitat com la direcció i el sentit dels fluxos migratoris. En aquest sentit, el present apartat reuneix tres aportacions que, des d’aproximacions diferents però tenint el context geogràfic com a element comú, reflexionen al voltant dels espais de les migracions recents.

Experiències
Experiències

Aquesta part explora les experiències viscudes dels joves emigrants a Londres, tant les de tipus individual com les que afecten a les identitats col·lectives. Com hem vist fins ara, és difícil conèixer del cert quants joves catalans han marxat a l'estranger ja que les dades estadístiques són imprecises. Fins i tot hem vist que és possible que el gruix total dels emigrats no sigui tan significatiu com s'ha fet entreveure en el discurs mediàtic. No obstant, sí que és rellevant el fet que l'emigració juvenil sigui encara ara, viut anys després de l'inici de la crisi i quatre anys després de l'auge d'emigració, un tema de gran rellevància social i mediàtica. És doncs en aquest sentit que autors com Cabré i Domingo (2013) defensen que es tracta d'un tema més important qualitativament que no pas quantitativament.

Xarxes
Xarxes

Aquesta secció està composada per tres articles relacionats amb les xarxes socials, i més concretament, amb Twitter. Sempre l’argument gira al tombπant de la joventut, fent especial menció als emigrants a Londres. S’hi entrelliguen conceptes com big data, xarxes socials, anàlisi de sentiments, així coom ciberasetjament. S’hi trova un estudi seriós i alhora molt innovador sobre problemàtiques dels joves. També es donen moltes solucions per extreure’n informació de Twitter i que pot ser la base de futurs treballs de recerca.

Perspectives
Perspectives

Aquesta darrera part cerca extreure conclusions aplicades de l’estudi, que puguin ser útils tant per la recerca cientifica com per les polítiques públiques de joventut, en l’àmbit laboral, educatiu, social i cultural.

Equip

Joan Ganau
Codirector

 

Francesc Solsona
Codirector

Clara Rubio
Coordinadora